Als meus companys de treball.

Always on mi mind - Sempre en la meua ment

Tal vegada no vos he parlat

Tan bé com a deuria


Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

Venezia

Tots els dies se la veia mirant cap a l'oest. El seu cabell ros brillava. El Sol, a eixes hores del dia, amb un daurat lluminós  que es reflectia en l'aigua de la llacuna, era el causant. 


Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

RESIDENCIES D´ANCIANS. HONRAR ALS NOSTRES PARES.

Per als que ja tenim una certa edat, els Deu Manaments de la Llei de Déu eren una part important del catecisme que teníem memoritzada, i a més, enteníem alguns dels preceptes. Enteníem els menys escabrosos, érem xiquets i els temps no eren molt propicis per a detalls. Eixe, el Quart manament, l'honrar, el malenteníem des dels dos anys. Enteníem el següent “Honrar era igual a obeir-fer cas”.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

La factura del cava la pagues tú, valencia.

No fa molt véiem als capitostos dirigents de la Comunitat, celebrant amb cava i vins d'honor, el despegeimparable de la Comunitat Valenciana cap al firmament estrelat dels grans pobles del planeta. En balcons, tarimes, iots, Ferraris ...

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

Salvador Dalí

Diuen que els artistes tenen un punt de bogeria. Un punt extraordinari i sublim. Una raresa diferent.

Quan vaig tindre el suficient coneixement, crec que la cosa coincidiria amb els anys 70 del segle passat, l'extraordinari Salvador Dalí, tindria 70 anys.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

OPUS DEI

Per als que al despertar cada dia, tenim el mar Mediterrani enfront de nosaltres com a horitzó, i que ja les nostres pupil·les estan saturades del blau que desprén, ens sorprén el verd, a vegades elèctric, que veiem tal com ens anem acostant als farallons de mil altures, alguns d'ells nevats, dels Pirineus.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

AU FÈNIX

Quan he de fer un viatge, especialment si és turístic, solc amb antelació informar-me i preparar la ruta, pensar en tots els imponderables que poden sorgir, perquè aquest viatge sigui d'autèntic plaer i no una prova, com de “reality”  televisiu.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

DESSET.- L´EP i JO. Els Apropa´t.

Que la malaltia de Parkinson pot patir-la un/a jove de vint-i-un any, pareix un sense sentit, en tot cas, increïble.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

ApuntesdesdeBenissa.com

Assentats en el banc, ambla fatxada de la casa dels Orduña al front “és bressol d´una noblesa”, i a l'esquerra el Riberero “qui resa quan sé´n va, una oració”, esperen que aparega el jove estudiant, que constituirà el trio dels digitals. No cal esperar molt. Quan apareix, sorprén la seua altura, i se sent el comentari.Salutacions entre els tres.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

CREAMA. Consorci per a la Reactivació Econòmica i l'Activitat de la Marina Alta.

Este matí, em vaig trobar amb una parella de la Guàrdia Civil i un policia local, estos miraven atentament a un grup d'unes 50 persones, jóvens , amb pancarta i cartells, davant la seu del CREAMA a Xàbia.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

EL PENYAL D¨IFAC. Parc Natural.

El passat 8 de desembre, vaig visitar la cima del Penyal d´Ifac, del que el naturalista Cavanilles diu: "Mirat d'una certa distància s'assembla en un navili unit en la terra per la seua popa".

La roca de 332 metres d'altura és hui un parc Natural de considerable riquesa vegetal i faunística, i és un dels tres parcs naturals mes visitats de la Comunitat Valenciana.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

PILAR MIRO. IN MEMORIAM.

No és la primera vegada que a un càrrec public li jutgen per uns trages.

Pilar Mercedes Miró Romero (Madrid, 20 d'abril de 1940 – Madrid, 19 d'octubre de 1997). Va ser una reconeguda realitzadora i directora de cine. Entre 1986 i 1989 va dirigir la RTVE.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

El primer día.

Gener de 1976. El protagonista complix 18 anys. Amb antelació més que suficient, s'ha matriculat en l'Autoescola. No vol perdre ni un dia, des de la seua majoria d'edat, fins a obtindre el permís de conduir.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

SETZE.- L´EP i JO. I va arribar el moment.

I va arribar el moment. Havia d'arribar. Ho sabia des del primer dia.

El dia 5 de desembre es complixen quatre anys, des de moment en què la Dra. Roig em comunica la sospita. El Parkinson era el causant del quadro d'alteracions físiques que patia.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent

La Font i llavador del Pou d´Avall.

Com ja he deixat escrit en algun lloc, el meu territori juvenil era la costereta i la placeta del convent. Els carrers, pare Zacarías, Ample (sant Josep) i Escoto, a més de la placeta, eren segurs, fora d'ací, ja era territori ignot i podia comportar possiblement algun esglai o carrera.

Pots seguir la historia a la pagina de Que Fas, Vicent